miércoles, 30 de julio de 2008

Crestas alrededor de Cavallers

El otoño pasado se publico en la revista Vèrtex nº 214 un epecial Alta Ribagorça en el cual colaboré con un artículo de crestas, ahora he colgado los escritos originales en la red, en pdf, por si a alguien le interesa.
Este verano se ha publicado una ficha de actividad en Vèrtex nº 219 sobre la cresta este de Comalestorres - Comaloformo, que escribí hace ya un tiempo, que también teneis disponible ahora en pdf. Cresta Est de Comalestorres
Los artículos están en catalán, igual que la introducción que escribí y que seguidamente propongo la lectura, tal y como yo lo redacté en un inicio.

CRESTEJANT LA RIBAGORÇA
L’Alta Ribagorça és una comarca petita, de valls estretes i molt escarpades. Les valls principals són, la Vall de Boí i la Vall de Barrabés. Ambdues, compten en les seves parts més altes, llargues carenes, que creen grans espadats, fins convertir-se en crestes vertiginoses. Ganivets esmolats, i aclimatats a l’altura, doncs freguen els tres mil metres. Són recorreguts de dificultat i longitud molt variada, on és possible fer encadenaments, si es vol, que superen la desena de quilometres.
Les dues grans clàssiques, conegudes per tothom, la Cresta de Besiberris i la de les Agulles de Travessany, han de competir durament, amb tota les seves veïnes, també de gran bellesa, però molt menys, o pràcticament, no concorecorregudes.
Es pot dividir la comarca en quatre sectors, algun d’ells, limiten o entren a la Vall d’Aran i/o a la Ribagorça Aragonesa, però, les aigües de les seves valls, desemboquen a la Ribagorça Catalana, essent aquesta, el seu accés natural, per ésser escalades.
La zona Mulleres - Vallibierna, la zona d’Escales, de roca calcàrea, les que circumbalen l’Estany Llong, i les de l’embassament de Cavallers, del grup Besiberris - Punta Alta. Des d’aquest últim punt, és, des d’on es poden ascendir més crestes interessants, en un sol dia.
A continuació es descriuen unes ascensions, algunes d’elles molt clàssiques i conegudes, i d’altres d’inèdites, amb inici i final a l’Embassament de Cavallers. Tots aquests itineraris són en roca granítica, i es troben dins de l’àrea de protecció del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, el que assegura la bellesa, i grandiositat del paisatge, alhora que s’haurà d’estar al corrent de la normativa vigent. A l’entrada del Parc, a la Cabana de Toirigo, de Caldes de Boí, on hi ha un punt d’informació.
L’accés es fa per la carretera asfaltada, des de Pont de Suert, a Caldes de Boí, punt on podrem agafar aigua, i d’aquí per pista asfaltada fins a la presa, on comença, aquest “mar” de roca.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Per que la noia de la cabana de Toirigo passa de mi?
Per que tanquen el cafe de Caldes?
Per que els presa-visitors no s'arramben quan pujo tard a tota ostia amb el cotxe?
Per que no puc fer la migdiada dins del parc?
Els parabolts al Pa de sucre son impacte ambiental, la farum a fregidora del balnari quan puges al llacs de Gemena, q son?...

Q be q vivien les muntanyes sense nosaltres !!!