Este verano se ha publicado una ficha de actividad en Vèrtex nº 219 sobre la cresta este de Comalestorres - Comaloformo, que escribí hace ya un tiempo, que también teneis disponible ahora en pdf. Cresta Est de Comalestorres
Los artículos están en catalán, igual que la introducción que escribí y que seguidamente propongo la lectura, tal y como yo lo redacté en un inicio.
CRESTEJANT LA RIBAGORÇA
L’Alta Ribagorça és una comarca petita, de valls estretes i molt escarpades. Les valls principals són, la Vall de Boí i la Vall de Barrabés. Ambdues, compten en les seves parts més altes, llargues carenes, que creen grans espadats, fins convertir-se en crestes vertiginoses. Ganivets esmolats, i aclimatats a l’altura, doncs freguen els tres mil metres. Són recorreguts de dificultat i longitud molt variada, on és possible fer encadenaments, si es vol, que superen la desena de quilometres.
Les dues grans clàssiques, conegudes per tothom, la Cresta de Besiberris i la de les Agulles de Travessany, han de competir durament, amb tota les seves veïnes, també de gran bellesa, però molt menys, o pràcticament, no concorecorregudes.
Es pot dividir la comarca en quatre sectors, algun d’ells, limiten o entren a la Vall d’Aran i/o a la Ribagorça Aragonesa, però, les aigües de les seves valls, desemboquen a la Ribagorça Catalana, essent aquesta, el seu accés natural, per ésser escalades.
La zona Mulleres - Vallibierna, la zona d’Escales, de roca calcàrea, les que circumbalen l’Estany Llong, i les de l’embassament de Cavallers, del grup Besiberris - Punta Alta. Des d’aquest últim punt, és, des d’on es poden ascendir més crestes interessants, en un sol dia.
A continuació es descriuen unes ascensions, algunes d’elles molt clàssiques i conegudes, i d’altres d’inèdites, amb inici i final a l’Embassament de Cavallers. Tots aquests itineraris són en roca granítica, i es troben dins de l’àrea de protecció del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, el que assegura la bellesa, i grandiositat del paisatge, alhora que s’haurà d’estar al corrent de la normativa vigent. A l’entrada del Parc, a la Cabana de Toirigo, de Caldes de Boí, on hi ha un punt d’informació.
L’accés es fa per la carretera asfaltada, des de Pont de Suert, a Caldes de Boí, punt on podrem agafar aigua, i d’aquí per pista asfaltada fins a la presa, on comença, aquest “mar” de roca.
L’Alta Ribagorça és una comarca petita, de valls estretes i molt escarpades. Les valls principals són, la Vall de Boí i la Vall de Barrabés. Ambdues, compten en les seves parts més altes, llargues carenes, que creen grans espadats, fins convertir-se en crestes vertiginoses. Ganivets esmolats, i aclimatats a l’altura, doncs freguen els tres mil metres. Són recorreguts de dificultat i longitud molt variada, on és possible fer encadenaments, si es vol, que superen la desena de quilometres.
Les dues grans clàssiques, conegudes per tothom, la Cresta de Besiberris i la de les Agulles de Travessany, han de competir durament, amb tota les seves veïnes, també de gran bellesa, però molt menys, o pràcticament, no concorecorregudes.
Es pot dividir la comarca en quatre sectors, algun d’ells, limiten o entren a la Vall d’Aran i/o a la Ribagorça Aragonesa, però, les aigües de les seves valls, desemboquen a la Ribagorça Catalana, essent aquesta, el seu accés natural, per ésser escalades.
La zona Mulleres - Vallibierna, la zona d’Escales, de roca calcàrea, les que circumbalen l’Estany Llong, i les de l’embassament de Cavallers, del grup Besiberris - Punta Alta. Des d’aquest últim punt, és, des d’on es poden ascendir més crestes interessants, en un sol dia.
A continuació es descriuen unes ascensions, algunes d’elles molt clàssiques i conegudes, i d’altres d’inèdites, amb inici i final a l’Embassament de Cavallers. Tots aquests itineraris són en roca granítica, i es troben dins de l’àrea de protecció del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, el que assegura la bellesa, i grandiositat del paisatge, alhora que s’haurà d’estar al corrent de la normativa vigent. A l’entrada del Parc, a la Cabana de Toirigo, de Caldes de Boí, on hi ha un punt d’informació.
L’accés es fa per la carretera asfaltada, des de Pont de Suert, a Caldes de Boí, punt on podrem agafar aigua, i d’aquí per pista asfaltada fins a la presa, on comença, aquest “mar” de roca.