En relación a unos comentarios en el foro de la FEEC http://www.feec.org/forum/forum.php?accio=llegir&IdMissatge=16172&IdGrup=47&ordre=1 sobre los nudos de unión de cuerdas más recomendables para instalar un rápel, expongo a continuación los critérios básicos y las fotos de los nudos más interesantes.
Una de las características fundamentales es que el nudo debe de ser flotante, eso significa que al recuperar la cuerda el nudo se adapta a la sperficie para impedir que se enganche, por su paso en aristas y repisas. Los dos nudos más utilizados són los siguientes:
Gaza simple o cola de vaca. ----------------------- Gaza doble.
Debe de haber un sobrante de 30 a 40 cm y los cabos deben de ser apretados de forma independiente. El de gaza doble acepta ciertas difefencias de diámetro entre cuerdas.
El de gaza simple puede ser muy peligroso mal utilizado, si no está bien azocado, con cuerdas de diferente diámetro, con cuerda heladas o sin apenas sobrante. Pero a su vez es el menos susceptible de engancharse. Utilizarlo correctamente y cuando las necesidades del terreno lo requieran.
El Colegio Italiano de Guías le llaman a este nudo, el nudo del guía simple y doble. Y són los que recomiendan tras un estudio del cual salieron los manuales de la formación de guías, en este estudio, que salen muchos otros conceptos, hicieron una recopilación de documentación francesa, italiana, germánica y norteameriacana y unos posteriores test de campo y laboratorio. Fruto de esto salio una de las mejores colecciones de manuales que conozco.Por otro lado, hay otros nudos más recomendables, sobretodo si van a sufrir mayores cargas, como para cuerdas fijas o situaciones de autorescate dónde se duplique o tripliquen las tensiones. La pega es que no son flotantes pero son más dificiles de deshacer por tensiones y destensiones o con cuerdas de diferente diametro, tambien disminuye en menor medida la resistencia residual de la cuerda. Son los siguientes:
Ocho por chicote reseguido -------------------- Pescador doble.
con cobos enfrentados.
Estos dos nudos en situaciones de poco compromiso (que la cuerda se enganche no sea un problema grave) y utilizado por escaladores poco experimentados, quizás sea la mejor opción pues el margen de error es menor.
También hay que recordar que conviene rapelar autasegurado, y por ello a continuación vemos el nudo autobloqueante más polivalente y que guarda una mejor relación de
boqueo y desbloqueo, facilidad en la confección y didireccionalidad. El Machard Bidirencional, también válido para remontar por cuerda fija.
boqueo y desbloqueo, facilidad en la confección y didireccionalidad. El Machard Bidirencional, también válido para remontar por cuerda fija.Seguidamente presento el texto que escribí en catalán para el foro que puede ayudar a clarificar.
"A veure si us puc ajudar. Partint de la base que a vegades les coses no estan tan malament ni tan bé, vull dir, que en el cas dels nusos que hi ha moltes possibilitats, un nus pot ésser utilitzat correctament si ets capaç de construir-lo adequadament i argumentar el perquè aquest i no l’altre. Per tant adaptes un nus a unes necessitats, que ara intentaré plasmar fent un resum i que com tots el resums serà incomplert.
De forma general podríem dir que els nusos que en més situacions seran correctes per utilitzar per a la unió de cordes seran el vuit resseguit i el pescador doble, donen molta resistència a la tracció i són difícils de desfer en tensions i destensions, i a més suporten un rang de diferències de diàmetre acceptable en la major part de situacions pràctiques que ens trobem a la muntanya.
En segon terme tindríem el nus de cinta plana, que com el seu nom indica serà el més correcte per unir aquest tipus de cintes, dona també una relació molt interessant de prestacions per unir cordinos, però mai els de kevlar, aquest nus si no s’apreta bé és fàcil de que es desfaci al ser tant simple, i alhora es pot arribar a apretar massa i no s’ha d’utilitzar amb diferents diàmetres, però si es reuneixen les condicions també potser ok.
En el cas concret dels ràpels, una de les prestacions més importants que ha de reunir un nus és que sigui “flotant”, això vol dir que s’adapta als obstacles que es troba quan es recupera la corda, i no s’enganxa amb facilitat, les traccions que se sotmeten no són gaires elevades i entren en joc els següents nusos potser una mica massa tabús:
El nus de “gaza simple” o cua de vaca amb 40cm de sobrant és el més utilitzat, s’ha d’apretar bé i no utilitzar-lo amb cordes de diferent diàmetre o gelades. En ràpels en alpinisme en terreny molt irregular és molt interessant.
En els últims anys s’ha provat un nou nus el de “gaza doble” que és així com un pescador doble fet amb els dos caps de corda alhora, és més voluminós que l’anterior, però també és flotant i accepte una mica de diferències de diàmetre, la possibilitat de desfer-se per tensions i destensions és més improbable que la cua de vaca o el de cinta plana, també cal deixar 40cm de sobrant. Us serà difícil trobar un manual amb el dibuix perquè els manuals quan apareixen solen estar ja una mica desfaçats, un dels últims estudis el trobareu al manual “Seguridad” del Col·legi italià de guies que està traduït per Desnivel, on apareix aquest nus, per a mi excel·lent.
Unir cordes en barrancs. A veure, primer hem d’analitzar la tècnica de descens, en la majoraria dels casos, i obligat en situacions aquàtiques, el ràpel ha de ser ajustat a l’aigua o fins al punt que ens interessi, la maniobra que ens permet això és la de cordelette, muntant una corda lliure a contra nus per rapelar, bloquejant amb un nus de vuit per sinus, o amb un nou excepcionalment o amb un cabestany, encara més excepcionalment. Per tan si s’ha d’empalmar un corda es farà a la corda de recuperació, on no ens penjarem i per tant el tipus de nus no és tant transcendental. Es rapela en simple, per tant la corda ha d’estar homologada per a tal i les que millor resultat ens donaran seran les tipus A de 10M que permeten un control excel·lent, qualsevol altre corda obligarà a tenir més coneixements per ajustar els fregaments dels descendedors.
En el cas dels nusos autobloquejants, indiscutiblement el nus que ens donarà millors resultats és el maxard bidireccional, per la facilitat de fer, i desfer, i per controlar la quantitat de pressió que necessitem, tot i que el prusik, el velunés, el switzero, etc ens aniran millor en situacions molt concretes.
Els cordinos de kevlar tenen particularitats que ara no explicaré, però en el cas del nus d’unió penseu que ha de ser el pescador doble convencional o el de “gaza doble” anteriorment esmentat, els altres és fàcil de que es desfacin i a més provoquen torsions que malmeten les fibres. Molta atenció amb aquest cordinos, són molt interessants però s’han de renovar molt sovint i no muntar mai instal·lacions de ràpels, els rajos UV els afecten moltíssim.
Per acabar comentar-vos que els nusos a fer servir es poden estructurar segons el vostre coneixement per aconseguir una progressió lògica d’aprenentatge. O sigui, que podríem dir que com que al principi no som capaços d’anticipar-nos, no dominem gaire les situacions seria interessant utilitzar uns nusos d’unió i més endavant donar entrada a uns altres..
Essent clars i la meva opinió personal és que el vuit resseguit, el pescador doble, i en aquest ordre de prioritat, són els primers que ensenyaria, sobretot el primer perquè ja es fa servir per altres coses, i amb el mínim cal fer el màxim, es fàcil de que el nus quedi ben assentat ràpidament, hi ha poques possibilitats de cagar-la en la construcció, dóna molt de marge, tot i que es pot quedar enganxat i ja hem dit que pel ràpel és interessant que sigui flotant, però en una situació inicial de l’aprenentatge no hauries de trobar-te en llocs amb molt de compromís i que això fos un problema molt greu.
Ara bé, i sense cap mena de dubte, quan ja entrem en terreny compromès, per tant estem en una situació de perfeccionament, cal utilitzar en els terrenys que convingui nusos flotants com la cua de vaca i la gaza doble si no volem tenir problemes seriosos.
Espero que us hagi servit."
www.oscaraleman.com
De forma general podríem dir que els nusos que en més situacions seran correctes per utilitzar per a la unió de cordes seran el vuit resseguit i el pescador doble, donen molta resistència a la tracció i són difícils de desfer en tensions i destensions, i a més suporten un rang de diferències de diàmetre acceptable en la major part de situacions pràctiques que ens trobem a la muntanya.
En segon terme tindríem el nus de cinta plana, que com el seu nom indica serà el més correcte per unir aquest tipus de cintes, dona també una relació molt interessant de prestacions per unir cordinos, però mai els de kevlar, aquest nus si no s’apreta bé és fàcil de que es desfaci al ser tant simple, i alhora es pot arribar a apretar massa i no s’ha d’utilitzar amb diferents diàmetres, però si es reuneixen les condicions també potser ok.
En el cas concret dels ràpels, una de les prestacions més importants que ha de reunir un nus és que sigui “flotant”, això vol dir que s’adapta als obstacles que es troba quan es recupera la corda, i no s’enganxa amb facilitat, les traccions que se sotmeten no són gaires elevades i entren en joc els següents nusos potser una mica massa tabús:
El nus de “gaza simple” o cua de vaca amb 40cm de sobrant és el més utilitzat, s’ha d’apretar bé i no utilitzar-lo amb cordes de diferent diàmetre o gelades. En ràpels en alpinisme en terreny molt irregular és molt interessant.
En els últims anys s’ha provat un nou nus el de “gaza doble” que és així com un pescador doble fet amb els dos caps de corda alhora, és més voluminós que l’anterior, però també és flotant i accepte una mica de diferències de diàmetre, la possibilitat de desfer-se per tensions i destensions és més improbable que la cua de vaca o el de cinta plana, també cal deixar 40cm de sobrant. Us serà difícil trobar un manual amb el dibuix perquè els manuals quan apareixen solen estar ja una mica desfaçats, un dels últims estudis el trobareu al manual “Seguridad” del Col·legi italià de guies que està traduït per Desnivel, on apareix aquest nus, per a mi excel·lent.
Unir cordes en barrancs. A veure, primer hem d’analitzar la tècnica de descens, en la majoraria dels casos, i obligat en situacions aquàtiques, el ràpel ha de ser ajustat a l’aigua o fins al punt que ens interessi, la maniobra que ens permet això és la de cordelette, muntant una corda lliure a contra nus per rapelar, bloquejant amb un nus de vuit per sinus, o amb un nou excepcionalment o amb un cabestany, encara més excepcionalment. Per tan si s’ha d’empalmar un corda es farà a la corda de recuperació, on no ens penjarem i per tant el tipus de nus no és tant transcendental. Es rapela en simple, per tant la corda ha d’estar homologada per a tal i les que millor resultat ens donaran seran les tipus A de 10M que permeten un control excel·lent, qualsevol altre corda obligarà a tenir més coneixements per ajustar els fregaments dels descendedors.
En el cas dels nusos autobloquejants, indiscutiblement el nus que ens donarà millors resultats és el maxard bidireccional, per la facilitat de fer, i desfer, i per controlar la quantitat de pressió que necessitem, tot i que el prusik, el velunés, el switzero, etc ens aniran millor en situacions molt concretes.
Els cordinos de kevlar tenen particularitats que ara no explicaré, però en el cas del nus d’unió penseu que ha de ser el pescador doble convencional o el de “gaza doble” anteriorment esmentat, els altres és fàcil de que es desfacin i a més provoquen torsions que malmeten les fibres. Molta atenció amb aquest cordinos, són molt interessants però s’han de renovar molt sovint i no muntar mai instal·lacions de ràpels, els rajos UV els afecten moltíssim.
Per acabar comentar-vos que els nusos a fer servir es poden estructurar segons el vostre coneixement per aconseguir una progressió lògica d’aprenentatge. O sigui, que podríem dir que com que al principi no som capaços d’anticipar-nos, no dominem gaire les situacions seria interessant utilitzar uns nusos d’unió i més endavant donar entrada a uns altres..
Essent clars i la meva opinió personal és que el vuit resseguit, el pescador doble, i en aquest ordre de prioritat, són els primers que ensenyaria, sobretot el primer perquè ja es fa servir per altres coses, i amb el mínim cal fer el màxim, es fàcil de que el nus quedi ben assentat ràpidament, hi ha poques possibilitats de cagar-la en la construcció, dóna molt de marge, tot i que es pot quedar enganxat i ja hem dit que pel ràpel és interessant que sigui flotant, però en una situació inicial de l’aprenentatge no hauries de trobar-te en llocs amb molt de compromís i que això fos un problema molt greu.
Ara bé, i sense cap mena de dubte, quan ja entrem en terreny compromès, per tant estem en una situació de perfeccionament, cal utilitzar en els terrenys que convingui nusos flotants com la cua de vaca i la gaza doble si no volem tenir problemes seriosos.
Espero que us hagi servit."
www.oscaraleman.com
1 comentario:
aquí una mica de técnica :)
molt interessant..
de moment pel que estic fent amb el nus de pescador simple faré..
po ja ho parlarem seriosament més endavant.. :)
slaute
Publicar un comentario