viernes, 6 de marzo de 2009

LA DIFICULTAT EN ROCA - Molt més que xifres i graus.

Pau Barrios en el extraordinario 3r largo de Zaratustra.
Tengo el blog un poco abandonado últimamente, y no es porque no tenga nada que explicar, si no que todo lo contrario, la verdad es que no he parado de hacer actividad y cuando llego a casa cansado no tengo ánimos de ponerme al ordenador.
Hoy he cogido fuerzas para escribir este corto post, inspirado al encontrarme esta tarde en el buzón de casa, el último número de la revista Vèrtex, en el cual se ha publicado un artículo mio sobre interpretación de la dificultad en la escalada en roca. Texto que escribí hace ya un año, en mi última estancia en la Antártida, supongo que promovido por la reflexión que provoca aquel lugar, así como por las ganas de estar en contacto con la escalada, de una manera o de otra, aunque fuera a través de las palabras, eso si, lo siento por los castellano parlantes, pero está en catalán.
Esta foto que precede, y que aparece en grande en la cabecera del artículo de la revista, está para mi llena de significado, es del 2005 en la vía Zaratustra en Ordesa, y el que está en acción es Pau Barrios, quién ese día me dio una lección de escalada y amistad que jamás olvidaré.
Aquí os dejo con el link del artículo, pienso que os puede gustar, se trata el tema en cuestión desde una óptica diferente.

3 comentarios:

willy dijo...

bona foto i bona via ;)
no he llegit l'article per no entrar en discusións ciberspecaials però a lo q torni ens veure'm les cares :)
una abraçada

TRanki dijo...

hehehe.

felicitats per NO TENIR tEMPS...això generalment és el contrari..massa piada i poca feina...ets un afortunat!!!

AHHH...aqulles tardes a 40 sota zero, la ventisca, i els pinguïns...heheheh...

El tema que planteges és un CLASSIC dels peus de via, bars i fòrums...! No sé bow, crec que cadascú té la seva visió...sense estar als pol li he donat moltes voltes, i la veritat es que és un tema tant complicat com vulguis i tant simple com vulguis...l'important és "no tenir temps per reflexionar-hi de tant que escales"..segurament ho entendràs molt més per aquesta via que reflexionant!!!;P

Òscar Alemán Milán dijo...

Ei!! Màquines!!!

Guillem, a veure quan tornes que ja et tinc plans fets.

Tranki, aquest article no és d'opinió, és un article de tècnica per tots aquells que no han tingut l'opció de sentir les converses de bar, en definitiva aportar experiència als que no la tenen, sobretot en l'escalada clàssica. A veure si ens veiem aviat i tenim una conversa d'aquelles profundes com l'última vegada a casa que sempre és interesant, ah! I escalem una mica de pas pel motiu que acertadament comentes, salut!